El passat 20 d'octubre, un grup amb gent de les optatives de música i de món, vam anar al Liceu, a veure l'òpera "Un Ballo in Maschera" de Verdi.
L'òpera, en general, va estar molt bé. El segon i el tercer acte, però, van ser els meus preferits. Les millors parts van ser, sempre, quan cantava l'Amelia. Ella va ser la meva cantant preferida a l'obra.
Els personatges i el que vaig "pensar" d'ells, eren:
Riccardo: Em va agradar molt com a personatge, però no tant l'actor. Cantava molt bé, però m'esperava molt més, la veritat.
Renato: Em va agradar molt. Més i tot que el que l'interpretava a l'òpera que ens van ensenyar a classe.
Amelia: Era boníssima. Trobo que, realment, va rebre molts menys aplaudiments dels que es mereixia. Em va agradar molt.
Ulrica: Era bastant bona, no tinc res a destacar, però, perquè hi vaig ser bastant indiferent.
Óscar: Normaleta, en la meva opinió. Estava molt bé però no era especialment bona.
Sam i Tom: Molt bons els dos. Em van agradar moltíssim.
Escenografia:
Bastant trista, la veritat. Deixava molt a desitjar i no tenia res a veure amb l'òpera que se'ns va ensenyar a casa. L'escenografia no posava a lloc, era com si passés tot dins un marc (de televisió?); amb alguna imatge de fons puntualment. Per representar a un nen, per exemple, van posar un cotxe vermell teledirigit; el qual em va semblar molt ridícul. Es podria haver fet de moltes altres maneres, més originals i amb més sentit. No vaig ser gaire fan de l'escenografia, com es pot veure.
Estel Alegret 4rt ESO B
